Del 12 al 19 de setembre

Del 12 al 19 de setembre

dilluns, 12

Inici de curs. Avui comencen les escoles: sento veus al carrer dels nens més matiners, que frisen per tornar a asse. Els començaments de curs m’emocionen, perquè recordo perfectament el neguit que sentia els primers dies, en deixar les nenes soles: plorarà, serà feliç, farà amics, sabrà enganxar els gomets al lloc que toca, tindrà una bona mestra?

Els nois més grans encara poden descansar tot avui. A la ciutat de Girona hi falta un –o potser fins i tot dos- instituts, i els alumnes d’ESO i de Batxillerat es trobaran amb aules sobrecarregades, poques places de formació professional, instal·lacions molt precàries i pocs recursos per atendre les diversitats de tota mena que tenim a les aules. Espero que el departament actuï amb celeritat davant d’aquestes grans mancances. Mentrestant, els professors fan el que poden i el que no poden també. El secret, diuen, és en el professorat –amb uns recursos adequats, és clar-, però no només: a Finlàndia l’educació és una qüestió nacional i se sustenta en tres àmbits que giren com una roda ben greixada: la família (la primera responsable de l’educació dels fills), les biblioteques i entitats culturals, i l’àmbit purament educatiu. Aquí, dic, els professors fan el que poden i els pares sensats, també. I els que no ho són tant, de sensats, a hores d’ara ja han apuntat els seus nens –petits petits-, a vuit activitats extraescolars, pel cap baix. Els nens fan de tot i no tenen temps de fer de nens ni fer de nenes ni mirar contes ni llegir llibres ni badar ni jugar; no tenen ni temps d’avorrir- se una mica. Sobretot fan anglès; hi ha mainada de dotze anys que porten a sobre seu vuit o deu anys d’anglès a l’acadèmia, i sovint no en saben pas més dels que s’han limitat a fer l’anglès de l’escola pública i han tingut el bon costum de mirar els dibuixos a la tele en versió original. Els pares perdem el món de vista perquè els nostres fills ho sàpiguen fer tot i no es quedin enrere. Ens fa pànic que es quedin enrere. Però enrere de qui, de què?

 

dimecres, 14

La premsa deia abans-d’ahir que l’església obre la porta als seglars perquè ajudin a suplir la manca de capellans de tantes parròquies. No és nou d’ara, el que ara fa el bisbat és fer-los formació perquè puguin portar a terme aquestes tasques –presidir les celebracions dominicals, ser educadors en la fe, formar-se en cultura i comprensió del fet religiós- amb més eines. Desenganyem-nos: aquesta obertura és un sisplau per força. L’església no té més remei que acceptar que els laics facin tasques que abans feien els mossens: o obrir-se, o tancar portes. Llegeixo la notícia moltes vegades per mirar de descobrir si en aquesta obertura les dones hi tenim un lloc. El text parla de “laics, fidels, persones, catequistes… La gramàtica catalana diu que el masculí plural conté també el femení (és a dir, gironins inclou també les gironines), o sigui que a dintre dels “laics” hi podrien haver perfectament les dones laiques.

Però em fa l’efecte que segueixen sense ésser-hi.

 

Dilluns, 19

M’avisen de la biblioteca que puc passar a buscar Borgen, i me n’hi vaig corrent perquè fa dies que l’espero. Quan per fi ja has tancat l’ordinador i el mòbil, al vespre, és molt gratificant de mirar en companyia un capítol d’una bona sèrie, o simplement una sèrie a què us hàgiu enganxat. És el regal que t’ofereix el dia que s’acaba, és el plaer de compartir una història –la literatura és privada, llegeixes tot sol-, i si està ben explicada, sempre en vols més. És el fil de Sherezade que tiba i et manté despert. Vols saber què més passa. Què més passa? Què passarà, demà? Cada final de capítol et desperta el desig de veure’n un altre. Demà més. Com els contes dels nens d’abans d’anar a dormir. Tot és a les sèries, hi ha llibres que busquen les traces de Shakespeare i Freud als serials televisius. Sempre bevem dels clàssics.

Veure les sèries en DVD té el gran avantatge que ho pots fer a hores apropiades. Comencem temporada i els horaris de les televisions són nefastos com sempre. A TV3 també. Avui precisament s’estrena la segona temporada de Merlí, una sèrie esperada, d’èxit assegurat, en prime time, a les 22’35h de la nit. Fan tard, els nous horaris de la nova República.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s