Del 25 de juny a l’1 de juliol

Del 25 de juny a l’1 de juliol

dilluns, 27

Em va tocar fer de presidenta d’una mesa electoral al pavelló de Palau-Sacosta: tota una experiència que tothom hauria de passar una vegada a la vida. (Però amb una vegada n’hi ha prou, no cal repetir). Em va arribar al cor el kit d’última generació que ens van donar, en una bossa de plàstic, per poder apuntar els votants i comptar els vots:

dos regles
tres llapis
dues gomes (de nata, de les bones)
dos retoladors fluorescents
una calculadora

Cap tauleta, ni ordinador, ni fotocopiadora. L’acta de l’escrutini dels vots s’ha d’escriure a mà, i té tres fulls autocopiadors. No cal dir que amb tres fulls no n’hi ha ni per començar, i que has de tornar a escriure els resultats del Congrés i del Senat una i una altra vegada, com aquells amanuenses que hi havia als voltants del Palau de la Virreina de Barcelona a principi de segle passat, i fins ben entrats els seixanta, que escrivien cartes d’amor als qui no sabien escriure. Ramon de Campoamor explica l’angoixa de no saber escriure en aquest poema:

-Escribidme una carta, señor cura,
          -Ya sé para quién es.
-¿Sabéis quién es, porque una noche oscura
          nos visteis juntos? –Pues.
-Perdonad; mas… –No extraño ese tropiezo
          La noche… la ocasión…
Dadme pluma y papel. Gracias. Empiezo.
          Mi querido Ramón…
(…)

Al primer recompte els vots no ens van quadrar, però hi vam tornar, tenaços, i vam localitzar de seguida l’error. Després vam començar a comptar els senadors. Vinga creuetes i més creuetes. (No cabo d’entendre com hi ha gent que vota un senador del PP, un d’ERC i un del PSC. ¿Ho fan per broma, o és que tenen gent coneguda a cada un d’aquests partits? I el que tampoc no vaig entendre és que a última hora, a tres quarts i cinc de vuit, vingués tanta gent directament de la platja, amb xancletes i pareo: es veu que l’aigua estava molt bona i, pobres, no trobaven el moment de sortir-ne i venir a votar…)

Els meus companys de mesa, un noi i una noia, van resultar ser encantadors, i a les dotze de la nit, al cap de setze hores d’estar junts, ens vam acomiadar com bons amics.

 

dimarts, 28

Doncs bé, deixeu-m’ho dir: també a la ciutat de Girona ERC ha tret més vots que CDC. Tenint en compte que Girona és la ciutat del President, i que hi va venir a fer campanya, això té un mèrit extraordinari. Abans de la reunió del grup municipal d’aquesta tarda ens n’hem felicitat tots sis –els tècnics i els regidors-, la meva petita família, de la qual em sento responsable i els membres de la qual valoro i estimo cada dia més.

 

dimecres, 29

Hem anat a l’aeroport de Barcelona a portar la nostra filla, que se n’ha anat a Brighton a estudiar anglès. A les cinc del matí fa una temperatura fantàstica, a quarts de sis ja és clar i el dia sembla nou de trinca, però els aeroports, ni que sigui la T1, que és una terminal petita, a aquella hora ja és desagradable, caòtica i esgotadora.

Mentre esperàvem per facturar la maleta repassàvem com una lletania que no s’hagués descuidat res: diners, necesser, tiretes, pantalons, dessuadores, llibres, les ulleres de sol… sí, sí, sí, sí…  La mirava i m’emocionava veure-la tan tranquil·la, sense ni un bri d’inquietud, ni aquell petit neguit que és normal de tenir quan tens quinze anys i te’n vas tres setmanes a casa d’algú que no coneixes, amb tot de gent nova, en un país on no has estat mai. Ja està, he pensat,  ja és gran. I el cor m’ha bategat de pressa d’alegria, d’orgull, d’espant, de nostàlgia pel temps que fuig i que no torna….

Al llarg de tot avui n’hem anat sabent coses via Whatsapp: que el vol ha anat molt bé, que només s’han perdut un parell de maletes, que el poc que ha vist de Brighton l’ha entusiasmada, que la mestressa de la casa, que es diu Valerie, és maquíssima, que les altres dues noies que viuran amb ella són molt simpàtiques, que a la casa hi ha un gos –que també és molt maco-, que la seva habitació és fantàstica, que feia fresqueta i que la Valerie és una gran cuinera i els ha fet un plum-cake boníssim com a benvinguda.

“Allò que ets tu, és el món”, diuen els savis.

 

dijous, 30

Busco al diccionari que vol dir oscurana. La paraula em balla pel cap des que la vaig sentir fa pocs dies en una jornada a La Marfà de Santa Eugènia de Ter sobre “L’alfabetització a Nicaragua: 30 anys de solidaritat des dels municipis catalans”.  L’oscurana és la foscor, és clar, l’absència de llum, però el terme també fa referència a l’absència de saber, de poder, de claredat i de llibertat. Gràcies a la voluntat política d’una vintena llarga d’ajuntaments catalans va ser possible que hi haguessin  generadors elèctrics als punts d’alfabetització que no en tenien i, d’aquesta manera, com que ara s’hi veien, es va aconseguir l’alfabetització de milers de persones. Combatre l’oscurana en sentit real, però sobretot en sentit metafòric, és probablement la millor cooperació que es pot fer amb un poble.

A Girona també hi ha zones d’oscurana. Segurament trobarem poques persones a la ciutat analfabetes en el sentit antic del terme, però ara l’analfabetisme es mesura per uns altres paràmetres. Ara els analfabets són persones poc informades, que no tenen cap formació política i que per tant són fàcilment manipulables; són sobretot persones amb un accés nul a la cultura, a qualsevol tipus de cultura, cosa que els fa molt vulnerables.  L’ajuntament té l’obligació de vèncer l’oscurana, de fer sortir aquestes persones de la zona d’ombra en què les seves circumstàncies els obliguen a viure. No ens podem permetre de cap manera cap jove sense llum. No cal dir que a Girona hi ha dos tipus d’enllumenat públic, segons els barris: uns barris són molt foscos i encenen poc els llums, per no gastar, i els altres tenen massa focus a sobre, permanentment encesos, que enlluernen.

 

divendres, 1

Ahir es va cloure el cicle Escenaris, del Consell Comarcal del Gironès, als Banys Àrabs de Girona, amb el monòleg El tast, un conte de Roald Dalh que pot ser llegit com una petita broma però també com un exemple de l’estultícia d’uns personatges avars i immorals, capaços, l’un, de jugar-se la filla a canvi de dues cases, i l’altre,  de fer trampa per guanyar la juguesca. Roald Dalh és un escriptor extraordinari, i els Versos perversos, Matilda i Les bruixes són un camí excel·lent per ajudar els nens a entrar a la bona literatura. Als seus llibres Dalh sempre hi fa sortir persones malvades; quan escriu per a adults té molt mala llet.

El tast, no cal dir-ho, és un tast de vins, i la sessió d’ahir, a més de l’incentiu del text -ben dit per en Pep Garcia-Pascual, un dels integrants del Pàrquing Shakespeare-, de la música –ben interpretada pel cello d’Andrea Peirón- i del lloc on es feia –els Banys Àrabs és un edifici singular-,    tenia l’al·licient del vi que vam beure els assistents, en paral·lel al vi que bevien els personatges del conte.

El vi està de moda. El vi és cultura, va dir el representant de *la vinyeta, el celler encarregat de servir el vi, i com tot allò que és cultura cal un cert entrenament per saber-lo apreciar i gaudir-ne. Un amic em deia que, tot i que la mainada no begui, s’han d’aprofitar els àpats de festa –el vi sempre és festa perquè és comparteix- per ensenyar-los  quin vi hem triat i per què, d’on és, els graus que té, els raïms de què està fet, el disseny de l’etiqueta…  Si no ho fem així passa que els joves només beuen cervesa, i no només perquè sigui més barata, sinó perquè els sembla que el món del vi és tancat, elitista i només per a entesos. L’argot, val a dir-ho, tampoc no hi ajuda.  No cal pas que els joves -ni els grans, sisplau!- diguin coses com “és un vi prudent, una mica tímid i evasiu, però prudent al cap i a la fi…”, com diu el personatge del conte.  Però sí que estaria bé que sabessin que el merlot, a més del marit de la merla, és una varietat de raïm, i que la llicorella és una pissarra rústica, de color gris-blavós, rovellada, de què estan fetes moltes de les vinyes del Priorat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s