Del 13 al 19 de maig

Del 13 al 19 de maig

divendres, 13

Vinc d’un sopar-tertúlia a l’Associació de Veïns de l’Eixample –és un barri molt actiu-. Convidada, l’alcaldessa; títol, “Governar amb ulls de dona”. En general aquests debats llisquen suaument entre tòpics i no hi ha ni espai ni temps per desmuntar-los o fer-ne una anàlisi útil.  No s’ha parlat de les noves feminitats ni de les noves masculinitats ni del masclisme invisible (perquè el masclisme també evoluciona, s’amaga, canvia, es fa més subtil). Surt, això sí, el tema de les quotes de dones als partits. A mi em sembla que no és cert que les dones no ens sentim cridades per la política. Al contrari: a les dones ens interessa la política, i molt. El que no atreu a moltes dones són els partits polítics, perquè són institucions masculines, jeràrquiques, tancades, antiquades, rígides i poc eficients. Ai, els partits! A la que et descuides, un partit ja t’ha muntat una executiva, dotze càrrecs, vint reunions. És dels nostres? No és dels nostres?, pregunten la gent “de partit”, amb la fixació de fer nous militants i mirant de reüll i amb desconfiança els independents que s’hi acosten. I els aparells! Déu-nos-ens-guard, de l’aparell dels partits! Els aparells són màquines fredes, calculadores i tàctiques que s’enduen avall tot el qui no pensi com ells. Perillosos, els aparells. Ara: reconec que una dona “de partit” pot ser tan o més tancada que un home de partit. En general, però, per sort, les dones ens volem obrir, aprendre, sentir veus que pensin diferent; per això ens sentim com peix a l’aigua en les ONG’S o en les mil associacions de voluntariat que tenim al país, que també volen (com en teoria vol la política) canviar el món i servir les persones. De moment, però, la política reglada només es pot fer de la mà d’un partit, i és cert que en aquestes estructures tan poc flexibles és molt difícil d’exercir un lideratge diferent. M’hauria agradat, precisament, que l’alcaldessa hagués parlat del seu lideratge. Com liderem, les dones? Ens agrada, manar? En sabem? Ens fa por? Ens respecten, ens menystenen, o ens temen? Jo crec que la bona manera de liderar  –ja sigui una família, empresa, partit polític, equip de futbol, classe, llista electoral- és fer-ho com els jesuïtes, que en saben molt i fa molts anys que ho fan.  Els jesuïtes es coneixen a ells mateixos, innoven constantment, s’envolten dels millors (per descomptat la gent del teu equip ha de ser sempre millor que tu), i hi confien i els deixen fer. I encara tenen una altra virtut, que homes i dones hauríem de seguir, i que per mi és la clau de la nova manera de liderar: els estimen i els ho diuen sovint, perquè saben que l’amor descobreix sempre talents ocults.

diumenge, 15

Festa major de Vilablareix; hi toca una orquestra que es diu DiVersiones, que es veu que ho peten tot. La meva filla ens demana permís per anar-hi, i comencem l’obligada negociació. Primer: qui us porta, qui us torna? Per sort ens ho partim, nosaltres a l’anada i uns altres pares, més valents, a la tornada. I després, la qüestió més espinosa: a quina hora tornareu?   Ai, l’hora de tornar! Encara recordo les discussions que hi havia a casa meva, a Portbou,  quan el meu germà i jo érem joves: sempre era massa tard per als meus pares i massa aviat per nosaltres. Li dic si li sembla bé de tornar a les dotze, i es posa a riure.

-Però si quasi és l’hora que comença el concert! –em diu.

I aquest és el problema. Necessitem com el pa que mengem abraçar la Reforma Horària, que portarà una nova cultura dels temps i que anirà molt a favor de la nostra salut física i mental. De la mateixa manera que ja fa temps que el teatre comença a les nou del vespre i cada vegada són més els restaurants que serveixen els sopars més d’hora, els concerts podrien començar a les deu. Primer segur que els joves ho trobaran estrany, però si el concert comença a les deu, hi aniran a les deu. I aviat els semblarà tan normal.  De fet nosaltres vam presentar una Moció a l’ajuntament que demanava que s’organitzi a Girona un Dia d’Horaris Europeus: és a dir, un dia en què empreses, establiments, professionals, centres educatius… tothom qui vulgui hauran d’aplicar una jornada compactada, i així els gironins podran disposar de més temps personal, familiar i social. De moment,   tot i que la moció es va aprovar per unanimitat l’octubre de l’any passat, l’equip de govern no sembla gens interessat a cumplir-la, perquè no en tenim cap noticia. Esperarem. Mentrestant, a casa negociem i arribem a un acord que ens satisfà a tots. Vénen les amigues, rostres d’infants en cossos plens de glòria. Sé molt bé com se senten i  penso en els versos de Kavafis:  

(…) quan ve la nit amb els consells que li són propis,
amb els seus compromisos i les seves promeses (…)

I nosaltres, pares, enamorats i gelosos de tanta joventut, mirem els nostres fills que es van fent grans.

dimarts, 17

He arribat molt tard a casa; tothom dorm. M’assec al sofà i miro. A Coses que fan que la vida valgui la pena vaig escriure: “Tornar a casa de nit, mirar les parets, els quadres i els mobles, trobar-la agradable i sentir-t’hi molt a gust”. I sí, casa meva m’agrada. A la paret del davant hi ha un quadre de Tonyi Barbero, un gerro amb flors blaves, que el meu home em va regalar i que fa molts anys que em fa companyia, i un altre de Miquel Macaya, molt fosc, un bodegó modern amb llimones i codonys que vam comprar a l’editor Miquel Alzueta quan es va fer galerista i quan encara ens podíem permetre un petit luxe com aquest. Al mig de les dues obres hi he posat un dibuix que em va fer una nena petita i morena de l’escola rural d’Ullà el dia que hi vaig anar a llegir-hi contes: un gat groc, molt ben fet, que em mira amb uns ulls rodons i una boca riallera,  i que va signar amb una lletra de pal molt esforçada: MARIAM. És un dibuix que m’entendreix.  

Ara és l’hora de recollir els meus gats, que xalen al pati. Als gats els encanta la nit. Poden dormir tot el dia, però cap al vespre es desperten i es passarien tota la nit a fora.  M’espero una mica. Fa molts dies que em ronda una pregunta. A vegades la nit té respostes a preguntes difícils. Diuen que els gats i les idees –i les respostes, i les grans preguntes- tenen el mateix comportament: com més cas els fas, com més els busques, menys vénen. Si penses molt intensament en una cosa, desapareix. Si mostres moltes ganes de tenir el gat a la falda, no ve. Al contrari, si fas veure que t’és igual, que no és tan important, se t’acostaran de seguida, el gat i la idea. Per tant, jo hauria de fer veure que no m’importa gaire saber per què amb el nou cartipàs de l’ajuntament han dividit els barris de Can Gibert i de Santa Eugènia, que de sempre havien format part d’una unitat històrica, veïnal i associativa, i els han assignat dos regidors i no un de sol com fins ara. El fet que hi hagi dos regidors i no un de sol trenca la dinàmica de la Mancomunitat,  que treballa sempre conjuntament en aquests dos barris. Vull saber per què ho han fet, tenint en compte que els veïns no ho volen; vull saber per què l’ajuntament pren decisions contràries a la voluntat de la ciutadania. Si la gent dels dos barris no ho volen, per què els ho imposen? Per què no els escolten? Faig veure que el tema no m’interessa i potser així entendré per què ho han fet. Mira: ara mateix un dels gats s’ha amagat al darrere un test de geranis. Ell no ho sap, però li surt la cua. Fa com els nens quan juguen a amargar-se, que es tapen la cara i es pensen que ningú no els veu.

-Va, entreu, que és tard.

 

Anuncis

One thought on “Del 13 al 19 de maig

  1. Estimada M.M. acabo de llegir el. teu primer Blog m’ha sorpres.i m’ha agradat
    Et felicito .M’ha semblat llegir els contes que escribies en els teus primers llibres com SORT QUE HI HA L’HORITZO.
    Esperare amb ganes el teu Blog semanal per gaudir de la teva lectura

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s